5- Crisi socioambiental
LS, 139: No hi ha dues crisis separades, una d’ambiental i una altra de social, sinó una sola i complexa crisi socioambiental. Les trajectòries per a la solució requereixen una aproximació integral per a combatre la pobresa, per a retornar la dignitat als exclosos i simultàniament per a protegir la natura.
S’entreveu en el nostre món un problema per a resoldre i és el de l’ètica. Els canvis del nostre planeta van associats al comportament humà. Si canviem el comportament humà, serà possible canviar la direcció que està prenent la voràgine d’esdeveniments ambientals, apuntant cap al desastre.
El Papa Francesc és un home que vol donar testimoni d’una fe, és a dir, una hermenèutica de l’existència humana de cara a Déu i al pròxim. Segons les seves paraules, les meves accions tenen la capacitat d’afectar no només a l’ecosistema, sinó a persones allunyades milers de quilòmetres d’allà on estic situat.
Assisteixo pastoralment l’hospital comarcal de Figueras, i he acompanyat ancians que es trobaven no per un accident de trànsit, ni per una caiguda per les escales de casa o del carrer. Les seves vides es van precipitar a causa d’una pandèmia que no van originar ells, sinó que la van suportar sobre el seu cos, ja desgastat. Abans de la seva mort van patir el tancament que tots hem patit, mentre enteníem y esperàvem que els sistemes de salut es preparessin. Avui contemplem amb esperança una vacuna que sigui la resposta a la nostra espera i no entenem com molts menyspreen el que per a nosaltres significa un dia més. Tampoc entenem el comportament social antidistanciament que hauria evitat tant dolo i la prolongació del problema. Arribarà de nou l’estiu i ens estarem lamentant, com fa un any. Des de l’origen fins al com s’ha desenvolupat la pandèmia, ha estat una qüestió de relació.
Molts pensen que l’ètica neix en la imposició. No és així. Sorgeix en la relació. L’ésser humà neix en relació, viu en relació i mor dignament en relació. La vida és un do, però prové de la relació dels nostres pares, creixem i aprenem tantes coses en la relació amb els amics, a l’escola i als escenaris d’esbarjo. El pa que consumim cada dia ha estat amassat per altres mans, el teixit que cobreix el meu cos igualment. L’aire que respiro i l’aigua que bec indiquen relació amb la naturalesa. La bellesa percebuda durant l’hivern i les altres estacions em parlen de relacions profundes d’ésser a ésser. Fins i tot per a morir amb dignitat, amb un mínim d’humanitat, necessitarem de la relació amb els altres. Això explicaria per què és tan necessari fer reflexions sobre ètica. I els canvis que està patint el nostre planeta, la nostra casa comuna, com diu el papa Francesc, necessiten una reflexió personal i comunitària i, en conseqüència, unes responsabilitats.
Voldríem tenir la màgia de retornar al punt inicial tot el drama de la creació, com diem els cristians, de l’evolució, com diuen els que simplement pensen en el mecanisme. Tant és, per uns i altres només hi ha o hi haurà futur si ens prenem seriosament això de reflexionar, discutir o assumir la possibilitat d’un canvi de mentalitat. Tota relació depèn del que hi ha dins meu.
Mn. Dagoberto Rojas
Vicedelegat de Joventut del bisbat de Girona
