6- Dimensió sacramental de la Creació
El Papa Francesc en la Laudato Si, ens diu que la creació és un proto sagrament, un signe visible de la presència, la bondat i la bellesa del Déu trinitari. Per tant, observem que a partir de les coses creades podem tenir un coneixement natural de Déu. Tot en la naturalesa té «un valor propi» (LS 69) i una dimensió sacramental. Per tant necessitem «madurar una espiritualitat» (LS 240) i una mística que ens obrin els ulls perquè puguem experimentar «l’íntima connexió que hi ha entre Déu i tots els éssers» (LS 234). La teologia de la creació ha de ser potenciada i les celebracions litúrgiques haurien de reflectir millor la nostra profunda relació amb la creació.
La litúrgia de l’Església és l’exercici del ministeri sacerdotal de Crist, efectuat a través de ritus i símbols que mostren el vincle que existeix entre el visible i el transcendent. Per tant els sagraments són signes visibles de la realitat oculta de la salvació que fan servir elements de la naturalesa material per fer visible l’invisible, realitzant eficaçment la gràcia que signifiquen. I també mostren la dimensió escatològica de la creació perquè «tot el bo que hi ha en ella serà assumit en la festa celestial» (LS 244).
El pecat ecològic però, trenca les relacions vitals que ens uneixen a Déu, al proïsme i a la creació. Els problemes ambientals tenen arrels ètiques i espirituals, perquè són el resultat del cor humà ferit. Sense la gràcia divina, l’esforç humà resulta superficial i incapaç de transformar-nos interiorment com també per canviar el món des de dins.
El primer pas en el camí de la conversió ecològica és l’examen de consciència. Necessitem examinar les nostres vides i reconèixer els propis errors. La contrició ocupa el primer lloc entre els actes del penitent, i pot ser perfecta, quan brolla de l’amor de Déu (LS 219). A vegades solem oblidar-nos de la nostra responsabilitat en relació amb els altres éssers vius. El pecat no només trenca la relació amb Déu i amb el proïsme, sinó també amb la terra.
Un problema a nivell internacional, és el del “deute ecològic” entre el nord i el sud. La seva restitució faria necessari que es prengués cura de la naturalesa dels països més pobres, proporcionant-los recursos financers i assistència tècnica. Hem de ser conscients que, quan l’home desobeeix Déu i es nega a sotmetre a la seva potestat, llavors la naturalesa se li rebel·la i ja no el reconeix com a Senyor.
La gravetat de l’actual crisi ecològica doncs, és una crida urgent a prendre consciència dels nostres pecats contra la natura, a «una profunda conversió interior» (LS 217) i, per tant, a incloure la dimensió ecològica en la celebració del sagrament de la reconciliació. Aquesta invitació de papa Francisco està recolzada per dades científiques que indiquen la gravetat de la situació. Però aquesta actitud implica gratuïtat i consciència amorosa «de formar amb els altres éssers de l’univers una preciosa comunió universal» (LS 220).
Mn. Guillem López
Delegat de Joventut de la diòcesi de Terrassa