Gna. Sònia Sapena, eremita: «El desert ens situa en una dimensió de fe, d’esperança i d’amor»
En l’inici del temps de Quaresma s’ha organitzat una nova edició del Set de Déu (7d10), un espai de formació i testimoni adreçat a joves majors de 17 anys que, a causa de la situació sanitària, s’ha fet de manera telemàtica.
En aquesta ocasió, el passat divendres dia 19 de febrer, es va convidar a la germana Sònia Sapena, eremita des de fa més de deu anys l’Ermita de la Mare de Déu de la Consolació de Gratallops, al Priorat, un dels primers indrets de l’arxidiòcesi en acollir aquest carisma eclesial.
Després de la presentació a càrrec de Mn. Joan Àguila, delegat diocesà de Joventut, i de la germana Isabel Górriz, delegada diocesana per a la vida consagrada, la germana Sònia va compartir amb els participants la descoberta de la seva vocació, la seva experiència de desert i pregària, i com ho està vivint després de l’esfondrament de part de la teulada de l’eremitori on residia fins al moment.
Responent a la pregunta que encapçalava l’activitat «Ser eremita en ple segle XXI?», la germana Sònia va manifestar que ser eremita a dia d’avui té sentit perquè «tota vocació és per als altres i nosaltres ens sentim en comunió amb la creació, amb les persones i amb l’Església». «Entrar en el desert», va afegir, «és una crida de l’Esperit. És absurd retirar-se sol o sola en un indret sinó hi ha una dimensió de presència de Déu. És l’Esperit que condueix l’eremita a endinsar-se en aquest desert que no és un espai físic sinó l’àmbit propici de trobada amb el Senyor i d’escolta de la seva Paraula».
L’eremita també va compartir com s’estructura el seu dia a dia. «En el meu dia a dia hi té molta importància la dimensió litúrgica i la pregària del cor i del silenci feta en l’adoració eucarística que és on visc la presència real del Crist. Aquesta vessant de pregària la combino amb el treball intel·lectual i manual», va explicar.
El seu testimoni va anar acompanyat d’una breu estona per a compartir en grups.